Seguirem descobrint coses

 

'Impossible' és una paraula que ha canviat de significat per a mi en aquests darrers anys.  Han estat anys de sorpreses, novetats, de coneixement propi, interior i en contrast amb els altres. Potser sóc ingènua, i aquests descobriments han estat lògicament, producte de la meva edat i de la maduresa per la que he avançat ('i el que et queda per davant!', deuen pensar els més vells que jo).

 

A mi m'agrada pensar que els descobriments són fruit, especialment, d'una actitud de vida: l'apassionament pel coneixement de les altres persones, per a poder crear lligams, connexions, que ens facin la vida més amable, senzilla i feliç. El somriure recíproc és una de les coses més belles del món, i el fi últim de les relacions humanes.

 

L'apassionament va acompanyat de curiositat, curiositat d'anar encara més enllà impulsada pel desig de satisfacció. Satisfacció per a què? Satisfacció pel descobriment de coses que ens mostren la riquesa de la vida.

 

Tot això queda molt poètic i abstracte, però il.lustra una experiència personal, de la què me’n he fet més conscient en aquests darrers anys de la meva vida, a la Xina. I aquests efecte l'han notat altres persones que estan tenint experiències vitals com les meves en aquests mateix país.

Ara em toca canviar d'ambient i, després de nou anys vivint a Àsia, tornaré a viure a llarg termini a les 3 Viles. M'emporto els meus mobles a un altre continent, vaja.

 

En aquests darrers anys han canviat moltíssimes coses, a la Xina. La meva visió del país ha anant evolucionant paral·lela a l’aprofundiment del seu llenguatge, de l'observació del canvi físic de la ciutat de Pequín i del canvi mental de la societat. Han canviat moltes coses a tots nivells (també a casa!), i mai he deixat de navegar per aquestes aigües sense passió, la passió per descobrir i comprendre, per connectar, i per somriure junts. Però no em tracteu d'ingènua.

 

Sempre m'ha sorprès que la gent dóna per suposat que m'he passat tants anys a la Xina perquè estic 'enamorada' del país. Evidentment que hi ha coses meravelloses, especialment les persones que viuen en aquestes terres, que tenen una experiència històrica, social i mental tan diferent a les nostres. I la llengua xinesa. Reflexa perfectament una sensibilitat i lògica que és tan diferent, i estranya, a la nostra.

 

Aquests anys també he descobert, o més ben dit, he vist de prop i experimentat les destrosses que fa a la gent la por, la ignorància, l'avarícia i l’egoisme. La gent m'ha decebut, altres vegades m'he sentit enganyada, o violentada, o menyspreada. Amb una intensitat i una freqüència que queda molt llunyana del què havia vist a casa meva. Analitzar les causes d'aquests mals, socials i individuals, i la seva relació amb la història i les experiències de les gents que viuen a la Xina desde fa milers d'anys, és apassionant. Perquè és descobrir una altra part dels ser humà que m'era molt desconeguda, o que només havia pogut intuir vagament.

 

Hi ha gent que diu que aquesta actitud davant la vida que he provat de descriu-vos fa un moment senzillament es desperta, o es fa més visible, quan et trasllades a terres estranyes (i ho és tant Àsia d’estranya i desconeguda!). Terres i gents que no coneixes: aquesta circumstància ens aguditza els sentits. És una qüestió de pura supervivència. Hi ha gent que ho desenvolupa sense necessitat de moure's de casa seva, i a les edats més variades, i d'altres que a hores d'ara encara no han entès de què els estic parlant.

 

Ara torno, després de nous anys a fora, a un país que ha canviat molt. Certes gents i coses em són absolutament desconegudes, i d'altres tan familiars com els meus somnis de la més tendra infantessa. Seguirem, doncs, descobrint coses.

 

Anna Martínez i Riba